“I ara, Jaume, siga allà on vulga que et trobis el dia del teu sant patró d’Espanya (cosa que no li fa gaire favor) Déu i la Santíssima Verge Maria y els arcàngels Sant Gabriel i Sant Rafel, i els apòstols sant Pere i sant Pau te concedescan tota la llum, inspiració… i tubos per glorificar el teu nom i de passada Catalunya amb tots els beneïts retaules modernistes duarats, estofats i a l’encàustic que pugui concebre ton esperit delicadíssim i executar la teva mà mestra, després de combregat i extremaunciat com us pertoca. La Botticelli t’envia un petonet amb el cap dels ditets de la seva boqueta mística”.
Josep Yxart, Tarragona, 24 de juliol 1894
Josep Yxart compleix el costum de felicitar l’onomàstica i ho fa amb tonalitats entre iròniques, sentimentals i artístiques expressant la seva admiració per la pintura de l’artista, llavors en ple desenvolupament simbolista i idealista després del seu viatge a Itàlia, acompanyat de Zuloaga, aquella primavera. Entre altres obres va copiar els Primitius, que tant van influir en el tríptic simbolista de les al·legories a la pintura, la música i la poesia que va pintar de retorn d’Itàlia i que decoren les llunetes del Gran Saló del Museu del Cau Ferrat.
Entusiasmat per Botticelli, Rusiñol va copiar un fragment de El naixement de Venus, que figura també al Gran Saló del Museu del Cau Ferrat, on hi ha instal·lades la major part de les altres còpies dels Primitius que va realitzar.
Vinyet Panyella, “La passió pels Primitius i la religió de l’Art. Les còpies italianes de Santiago Rusiñol”. Viatges a la bellesa. Miscel·lània d’homenatge a Maria Rosa Manote i Clivillés. Barcelona, 2015. Retrotabulum maior; 1, pàg. 257-274.
Quadern de Terramar 
Excel·lent post, moltes gràcies Vinyet.
D’aquest viatge a Itàlia de Rusiñol el 1894, ressaltaria també el seu pas per Pisa. Allà, la visita al famós cementiri de la ciutat li va marcar tant que gairebé vint anys més tard encara ho recordava:
“El torment més gran del món ens el va pintar Organga, al fossar de Pisa: un cega davant d’un mirall” (a la G19131224 “Mals pensaments” i després al llibre de Màximes, posició C).
El 1922 durant una nova visita a Itàlia, tornava a esmentar-lo:
“El rètol deia” Pisa “i ens recordava altres vegades que haviem estat a la ciutat morta, varem baixar a veure el “Camp Sant” (a la G19220929).
M'agradaM'agrada