PICASSO I DALÍ ES RETROBEN A SITGES AMB SUNYER I SISQUELLA

Conec una gent que quan arriba l’agost van a veure els que denominen “els amics de cada estiu”. Els van a trobar a Florència, Basilea, Ais de Provença, Viena, Berlin, Sant Petersburg, Montpeller, Berna, Moscú i un reguitzell de ciutats petites i grans – penso en Winterthur o Castres, per exemple. Deixen Roma i Milà per a l’hivern i quan hi ha una ocasió s’escapen per anar-los a visitar a Madrid o a Toledo. Els amics dels estius són gent que dona gust anar seguint, sigui on sigui, als seus llocs de sempre o en alguna aventura col·lectiva. Per exemple, una de les millors va ser la de la Roma en temps de Caravaggio. O la permanent del museu Paul Klee a Berna. O el museu Oskar Reinhart am Römerholz, a Winterthur, perquè conté alguns dels millors quadres d’art modern europeu – Daumier, Van Gogh, Cézanne i les seves pomes… – que es poden contemplar sense les empentes del Museu d’Orsay, gairebé en solitari en ple mes d’agost.

Aquest juliol alguns d’aquests amics es trobaran a Sitges: Picasso i Salvador Dalí es retrobaran amb Joaquim Sunyer, Alfred Sisquella, Angeles Santos, Pere Pruna, Joan Miró i Josep M. de Togores, entre altres. Els Museus de Sitges inauguren una gran exposició sobre els realismes d’entreguerres a Catalunya, aquesta etapa de l’art europeu que ha costat de fer emergir en les col·leccions dels museus públics i que a hores d’ara està perfectament representada als museus alemanys i italians, però no ho està plenament entre nosaltres. La mostra s’ha gestat dins de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya en un procés que ha estat llarg però sobradament compensat pels resultats obtinguts tant en l’estudi d’aquest període com per la concreció en una exposició que situa els artistes catalans en el context europeu dels realismes d’entreguerres. Els Museus de Sitges han liderat la mostra perquè la producció principal s’ha fet des del Consorci del Patrimoni de Sitges, on s’exposaran una seixantena d’obres procedents de museus públics i col·leccions privades. Els museus d’art de Valls i d’Olot rebran l’exposició, successivament, a partir de la tardor.

El fet que els Museus de Sitges haguessin optat obertament per la figuració a la col·lecció d’art modern entre el Noucentisme i els anys cinquanta del segle XX no n’és aliè. Tampoc no ho és la mostra que el 2014 va comissariar la historiadora de l’art i doctora Mariona Seguranyes, una de les millors especialistes en l’estudi de Salvador Dalí, sobre l’artista Francesc Vayreda, un dels més característics personatges d’aquell període.

Converses, propostes, una recerca aprofundida i un interessant replantejament del període que transcorre entre 1918 i 1936 configuren la tesi de Seguranyes respecte els realismes d’un Picasso, un Sunyer, un Sisquella, un Pruna, o el mateix Salvador Dalí en relació amb la gran figura de Picasso en un moment en què es palesa clarament el seu correlat amb la Nova Objectivitat. El catàleg, amb aportacions de documentació inèdita, constitueix per si sol un element d’estudi a partir d’ara imprescindible. Els que reclamem un discurs i molta més atenció vers aquest important període de l’art català i la seva presència notable als museus públics amb aquesta mostra i el catàleg tindrem arguments més definitius.

Joaquim Sunyer, Elvira i el gat (Sitges, 1918)

No voldria acabar aquest article sense una nota personal. Per recordar la conversa que la Mariona i jo vam tenir un vespre de 2014 a Girona després de la conferència que em va encomanar sobre Francesc Vayreda i l’univers noucentista, la coincidència d’idees i l’admiració que sentia i sento per les seves aportacions a l’art modern del país. D’altra banda, casi al final de la seva recerca, la trobada a París vora el Museu Picasso decidint aspectes essencials sobre l’exposició. I, en tercer lloc, el gran esforç portat a terme pels Museus de Sitges encapçalat pel seu director Pere Izquierdo i pel cap de Col·leccions Ignasi Domènech amb totes les altres persones que hi col·laboren, per fer realitat una exposició amb ambició, aportació de coneixement i voluntat de projecció internacional. Sé que com a espectadora hi disfrutaré des del privilegi que vaig tenir de creure i participar en aquest magnífic projecte en els seus inicis.

Publicat a “El Marge Llarg”, L’Eco de Sitges, 28.VI.2019

LA HISTÒRIA SUBMERGIDA

Vista de Sitges des de l'indret d'un possible naufragi (2015). Fot. Pere Izquierdo
Vista de Sitges des de l’indret d’un possible naufragi (2015). Fot. Pere Izquierdo

Les ciutats submergides, com les civilitzacions desaparegudes, mantenen un encant fonamentat mig en la incògnita mig en l’atractiu esperançat de les descobertes. Les ciutats submergides se’m presenten emparentades amb Les ciutats invisibles d’escriptor italià Italo Calvino i amb aquella història que explica Gabriel Janer i Manila apresa de Renan: diu que a Bretanya hi ha una ciutat sepultada pel mar que, de vegades, se’n sent el repic de les campanes i els cants dels mariners. Renan, que era un romàntic, pensa que tots els éssers porten una ciutat submergida al cor… Hi ha ciutats submergides, certament. 

Bimini, ciutat submergida a l'Oceà Pacífic.
Bimini, ciutat submergida a l’Oceà Pacífic.

 Existeix també la història submergida de les ciutats i de les viles. Els fets, el pas del temps, els moviments geològics i de les corrents marines, i les circumstàncies de tota mena han fet que la mar guardi, juntament amb els seus secrets, seqüències i capítols de la història. També a Sitges, que des dels seus primers pobladors de la Cova del Gegant hi ha viscut abocada, fins avui mateix. Bona part de la nostra història té la mar com a protagonista, escenari, ecosistema i dipòsit ocult.

Sempre hem viscut abocats a la mar. Emerencià Roig, Platja de Sitges. Col·lecció de Marineria Emerencià Roig i Raventós, Consorci del Patrimoni de Sitges.
Sempre hem viscut abocats a la mar. Emerencià Roig, Platja de Sitges. Col·lecció de Marineria Emerencià Roig i Raventós, Consorci del Patrimoni de Sitges.

La història submergida de Sitges va ser notícia el 1962, arran de la troballa de les 2.300 monedes de plata procedents dels vaixells esfondrats davant de la costa sitgetana a resultes de la Batalla de Barcelona (1642). L’incendi per l’impacte d’un brulot dirigit a una de les naus i el posterior esfondrament dels dos grans vaixells, el francès Galió de Guisa i Marededéu de la Victòria, considerat “una de les més belles embarcacions de la flota de Richelieu”, i l’espanyol La Magdalena, que a més de soldats i armes transportava el salari de dos anys per retribuir la soldadesca destacada a Roses i a Perpinyà va ser un episodi espectacular. Al cap de tres-cents vint anys Frederic Malagelada, juntament amb Xavier Sardà i Rafael Padrol, entre altres, va protagonitzar el capítol del descobriment, que portà Malagelada a una recerca infatigable d’informació i notícies sobre els vaixells i la seva desaparició.

Les monedes dels vaixells esfondrats el 1642, trobades el 1962.
Les monedes dels vaixells esfondrats el 1642, trobades el 1962.

La història submergida de Sitges té traçada la seva cartografia per mitjà de la Carta Arqueològica Subaquàtica de Sitges, iniciada el 1983, arran del I Curs d’Introducció a l’Arqueologia Subaquàtica organitzat per la Generalitat. Els seus redactors, Pere Izquierdo i Immaculada Rodriguez Garci la van elaborar a partir de la informació i les localitzacions dels jaciments subaquàtics existents. Des del Consorci del Patrimoni de Sitges s’ha emprès la seva actualització per fases, que forma part del Programa de Treball 2015. La posada al dia de la Carta Arqueològica Subaquàtica, dirigida per Pere Izquierdo (CPS) amb la col·laboració d’un equip de professionals voluntaris i de personal del Consorci del Patrimoni de Sitges compta amb un ajut de la Generalitat i amb el patrocini i col·laboració de diverses entitats i empreses sitgetanes que són molt d’agrair, entre altres el Club Nàutic de Sitges, el Club de Mar, el Port d’Aiguadolç i el Port de Garraf.

La primera fase dels treballs, realitzada el passat mes d’abril, va assolir l’objectiu de la localització del brulot – conegut amb el nom de mar de “la pedra negra” que havia enfonsat les naus de 1642, i es van inspeccionar les cavitats del baluard de La Torreta, entre altres treballs. La segona fase ha tingut lloc aquest estiu amb immersions en cinc diferents punts i a les coves del Pebre, del Congre i de la Falconera, amb interessants resultats.

Aquesta setmana s’inicia la tercera fase, de quinze dies de durada, que consisteix en l’aixecament d’un plànol topogràfic i magnètic el fons marí entre el Puig de Sitges i Terramar. La utilització d’una sofisticada tècnica de detecció magnètica aplicada a l’arqueologia dirigida per l’expert André Lorin que fins ara no s’havia experimentat al nostre país pot comportar localitzacions d’importància. El relat de la història submergida de Sitges  anirà deixant de ser un relat secret per a esdevenir un patrimoni compartit, gaudit i preservat.