GALA, LA INTRUSA

 

poridentidad

Freda com una fruita a l’ombra” Gala Dalí

Coincidint amb l’exposició que presenta el MNAC sobre la relació entre Salvador Dalí i la seva musa i muller Gala – Gala Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol –,  el lloc comú de Gala i la seva influència sobre Dalí han estat objecte de múltiples comentaris. Per a molts, no deixa de ser la dona freda, antipàtica, depredadora i extremadament ambiciosa que domina Dalí, l’home i l’artista, fins el darrer respir però que, alhora, obra en ell una extraordinària influència que li insufla i inspira els punts més àlgids de la creativitat en la que ella sovint esdevé epicentre i protagonista. L’exposició del MNAC, comissariada per la professora i investigadora Estrella de Diego, eleva la figura de Gala a la categoria de col·laboradora directa de l’obra de l’artista, un rol que depassa les funcions d’acompanyant,  secretària, comptable, negociadora i representant que era. Una Gala creativa que es va lliurar al geni de Dalí i el va afaiçonar en cadascuna de les etapes i circumstàncies de la seva llarga vida en comú. La ‘Gala creadora i no només musa’ que omple les sales del museu amb els seus objectes, records i els quadres en els que Dalí la va immortalitzar.

El Dalí que m’interessa és anterior a l’agost de 1929, l’any de la trobada de Dalí i Gala a Cadaqués, l’inici de la mútua aventura vital i creativa, així com alguns punts d’inflexió en la seva evolució. M’atreu fins a l’obessió un dels quadres més apassionants de l’artista,Acadèmia neocubista(1926, Museu de Montserrat), tant com el nu de Gala amb dos tigres urpes enfora – Un segon abans de despertar d’un somni provocat pel vol d’una abella al voltant d’una magrana(1944, Museo Nacional Thyssen Bornemisza, Madrid).

Però pel que fa a la visió de Gala, em sembla més ajustada i, per a mi, més convincent, la que presenta Mònica Zgustova  a La intrusa. Retrat íntim de Gala Dalí(2018, Galàxia Gutenberg). És una biografia breu en la que l’autora rescata la protagonista des de la infantesa i l’adolescència al seu país i la seva societat, així com de l’amistat amb les germanes Tsvetaiev. Les memòries d’Anastasia Tsvetàieva, germana de la gran poeta Marina Tsvetàieva, aporten un interessant material de primera mà que esdevé un dels punts de partida per al relat biogràfic de la Gala de Moscou que el 1912 va arribar al sanatori suís de Clavadel per guarir-se de la tuberculosi.

Zgustova s’ha plantejat l’aproximació a Gala des de molt abans de la coneixença del seu primer marit, el poeta francès Paul Eluard, i de que la relació amb Dalí li canviés la vida. Aquesta visió permet entendre l’evolució de la jove i de la dona amb les seves ambicions, les seves temences, i la voluntat fèrria de sortir-se’n i avançar. Casada amb Paul Eluard, instal·lada en el medi artístic i literari parisenc i mare d’una nena,  anava cremant etapes i amors fins que l’estiu de 1929 troba Salvador Dalí. I en ell, algú a qui estimar, a qui protegir, a qui ajudar i, alhora, algú que des del primer instant s’hi va lliurar incondicionalment.

Foto de Cecil Beaton de Gala i Dalí darrera de l'obra Parella amb els caps plens de núvols
Foto de Cecil Beaton de Gala i Dalí darrera de l’obra Parella amb els caps plens de núvols

La semblança traçada per Zgustova transcorre per diversos episodis que, a criteri de la biògrafa, són els essencials per entendre la complexa relació entre dos éssers únics. Només que, des de l’inici de la seva relació amb Eluard i posteriorment amb Salvador Dalí, Gala va ser sempre a ulls de tothom una intrusa. Intrusa al cercle familiar del seu marit, al grup dels surrealistes, a la família de Dalí, arreu on marca distància en un entorn de mútua desconfiança. Li agradava, aquest paper i conreava la faceta de dona dura, interessada, egoista, àvida de guanyar cada vegada més diners. La tendresa, afirma Zgustova, només la guardava per a Dalí.

Salvador Dalí, Galatea de les esferes, 1952
Salvador Dalí, Galatea de les esferes (1952), Fundació Gala Salvador Dalí, Figueres

Escriure la vida d’un personatge com Gala en cent quaranta pàgines és un bon exercici de síntesi. Mònika Zgustova no ha volgut entrar en detalls de safareig ni de morbositat. Si surt la transgènere Amanda Lear, és perquè Gala li va confiar que cuidés de Dalí quan ella no hi fos. Si surt William, un dels seus joves amants, és perquè el seu físic recordava a Gala el jove Dalí de quan es van conèixer. L’estructura del llibre és precisa perquè els lectors entenguem la manera de ser d’una dona única i estranya que es va convertir en l’altra meitat,  imprescindible,  de Salvador Dalí. Ella, que es definia “freda com una fruita a l’ombra” i “hàbil com la trompa d’una abella vampiressa de les flors” per a ell va esdevenir “forta com els braços oberts d’un roure mil·lenari”. De per vida…

 

Publicat a “El Marge Llarg”, L’Eco de Sitges, 31.08.2018