Les ciutats submergides, com les civilitzacions desaparegudes, mantenen un encant fonamentat mig en la incògnita mig en l’atractiu esperançat de les descobertes. Les ciutats submergides se’m presenten emparentades amb Les ciutats invisibles d’escriptor italià Italo Calvino i amb aquella història que explica Gabriel Janer i Manila apresa de Renan: diu que a Bretanya hi ha una ciutat sepultada pel mar que, de vegades, se’n sent el repic de les campanes i els cants dels mariners. Renan, que era un romàntic, pensa que tots els éssers porten una ciutat submergida al cor… Hi ha ciutats submergides, certament.
Existeix també la història submergida de les ciutats i de les viles. Els fets, el pas del temps, els moviments geològics i de les corrents marines, i les circumstàncies de tota mena han fet que la mar guardi, juntament amb els seus secrets, seqüències i capítols de la història. També a Sitges, que des dels seus primers pobladors de la Cova del Gegant hi ha viscut abocada, fins avui mateix. Bona part de la nostra història té la mar com a protagonista, escenari, ecosistema i dipòsit ocult.
La història submergida de Sitges va ser notícia el 1962, arran de la troballa de les 2.300 monedes de plata procedents dels vaixells esfondrats davant de la costa sitgetana a resultes de la Batalla de Barcelona (1642). L’incendi per l’impacte d’un brulot dirigit a una de les naus i el posterior esfondrament dels dos grans vaixells, el francès Galió de Guisa i Marededéu de la Victòria, considerat “una de les més belles embarcacions de la flota de Richelieu”, i l’espanyol La Magdalena, que a més de soldats i armes transportava el salari de dos anys per retribuir la soldadesca destacada a Roses i a Perpinyà va ser un episodi espectacular. Al cap de tres-cents vint anys Frederic Malagelada, juntament amb Xavier Sardà i Rafael Padrol, entre altres, va protagonitzar el capítol del descobriment, que portà Malagelada a una recerca infatigable d’informació i notícies sobre els vaixells i la seva desaparició.
La història submergida de Sitges té traçada la seva cartografia per mitjà de la Carta Arqueològica Subaquàtica de Sitges, iniciada el 1983, arran del I Curs d’Introducció a l’Arqueologia Subaquàtica organitzat per la Generalitat. Els seus redactors, Pere Izquierdo i Immaculada Rodriguez Garci la van elaborar a partir de la informació i les localitzacions dels jaciments subaquàtics existents. Des del Consorci del Patrimoni de Sitges s’ha emprès la seva actualització per fases, que forma part del Programa de Treball 2015. La posada al dia de la Carta Arqueològica Subaquàtica, dirigida per Pere Izquierdo (CPS) amb la col·laboració d’un equip de professionals voluntaris i de personal del Consorci del Patrimoni de Sitges compta amb un ajut de la Generalitat i amb el patrocini i col·laboració de diverses entitats i empreses sitgetanes que són molt d’agrair, entre altres el Club Nàutic de Sitges, el Club de Mar, el Port d’Aiguadolç i el Port de Garraf.
La primera fase dels treballs, realitzada el passat mes d’abril, va assolir l’objectiu de la localització del brulot – conegut amb el nom de mar de “la pedra negra” que havia enfonsat les naus de 1642, i es van inspeccionar les cavitats del baluard de La Torreta, entre altres treballs. La segona fase ha tingut lloc aquest estiu amb immersions en cinc diferents punts i a les coves del Pebre, del Congre i de la Falconera, amb interessants resultats.
Aquesta setmana s’inicia la tercera fase, de quinze dies de durada, que consisteix en l’aixecament d’un plànol topogràfic i magnètic el fons marí entre el Puig de Sitges i Terramar. La utilització d’una sofisticada tècnica de detecció magnètica aplicada a l’arqueologia dirigida per l’expert André Lorin que fins ara no s’havia experimentat al nostre país pot comportar localitzacions d’importància. El relat de la història submergida de Sitges anirà deixant de ser un relat secret per a esdevenir un patrimoni compartit, gaudit i preservat.
Quadern de Terramar 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.