CONFINATS I CONNECTATS

Al cap de vuit dies de confinament el canvi del panorama físic, visual i virtual és radicalment diferent de fa a penes una setmana. Ara em refaig de les alertes que venien d’Àsia primer i d’Itàlia després i em pregunto, com també molts de nosaltres, com és que amb tanta informació en temps real com rebem contínuament i de diverses alertes,  els que havien de preveure l’abast de la pandèmia no han estat capaços ni de preveure ni de reaccionar. A Europa li ha costat molt i ho ha fet tard i malament, de manera que la credibilitat de la Unió Europea s’ha vist una vegada més profundament qüestionada. L’Estat espanyol encara ho ha fet pitjor després de les repetides mostres d’incompetència i prepotència, de la negativa obstinada de no declarar el confinament de Catalunya tal com ha demanat el nostre Govern i de la requisa dels articles sanitaris primera necessitat que sembla que han fet cap a Madrid en una interpretació unilateral i discutible del concepte de solidaritat.  

A Catalunya la ciutadania viu una doble i inèdita condició: confinada i connectada. Confinada voluntàriament o per força, i no pas tothom que hauria d’estar confinat fins que no es prenguin les mesures adients de caire econòmic i empresarial. Cert que hi ha hagut empreses responsables o resignades, o totes dues coses, que han pres  la decisió d’enviar el personal a casa seva. Però sobta veure pel carrer  treballadors del sector públic i del sector privat, concretament de la construcció, treballant amb mascareta posada. La recomanació del #joemquedoacasa no la pot seguir tothom que voldria, quan hauria de ser una obligació de caràcter general i sense càrregues econòmiques per a la població laboral i empresarial. Urgeixen moratòries i exempcions d’impostos i taxes, incloses les de l’administració local. Tots els àmbits es ressenten dels efectes de la pandèmia i per al de la cultura plou sobre mullat perquè agreuja la seva precarietat endèmica. El sentit comú i l’autodefensa imposen el màxim confinament i molta paciència per afrontar una situació s’estén i augmenta de forma exponencial i no deixa entreveure un horitzó clar. Els quinze dies d’alerta prescrits es prorrogaran, pel que sembla, més d’una quinzena. 

L’altra cara de la moneda del confinament és la connexió. Mai no havíem viscut tan connectats, pendents dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials. Una cosa ha portat l’altra. A la necessitat comunicativa d’emissors i receptors s’hi ha sumat la necessitat de saber. Saber quina és la situació, l’estat dels éssers que ens són més propers, de la incidència de la feina que ens ha quedat per fer, els horaris de les farmàcies de guàrdia, les instruccions per a la salvaguarda de la població, les notícies de la progressió d’aquest covid-19 que ha infestat la vida de tothom. 

Les necessitats i les pràctiques de connexió han fet visibles altres realitats. Una , l’estat de la nostra societat digital i les clivelles que crea la bretxa perquè no tothom té les facilitats, habilitats i coneixements per moure’s a través de la xarxa i les seves innumerables aplicacions. L’altra, derivada, les possibilitats del teletreball. La mesura arbitrada per les administracions públiques – Govern i administracions locals catalanes – permet prendre la mida del desenvolupament de la societat digital. No es tracta ja de les tramitacions  administratives, sinó de tota una altra manera de treballar i de relacionar-nos. Les reunions telemàtiques, la docència interactiva impartida massivament, o la posada a la xarxa de tota mena de recursos, entre altres els de la cultura, mostra fins a quin punt estàvem o no preparats per afrontar una total immersió tecnològica de la vida quotidiana. És possible que després d’aquesta experiència l’emergència doni pas a un canvi de concepte i aplicacions de la societat digital. Sense oblidar mai que més enllà de la realitat virtual existeix la vida humana.

Publicat a “El Marge Llarg”, L’Eco de Sitges, 20.03.2020

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s