TORNAVEU, d’AUGUST BOVER. UNA POÈTICA ALS LÍMITS DEL LLENGUATGE

“Tenim la responsabilitat de mostrar al públic les possibilitats de la llengua.” Amb aquest titular August Bover presentava el segon poemari de la trilogia oulipiana que aquests dies Tornaveu ha tancat. Va ser presentat aquesta setmana a la Biblioteca Santiago Rusiñol en el transcurs d’una conversa amb l’historiador de l’art Ferran Martínez Sancho. El poemari clou la trilogia que August Bover, escriptor, professor i poeta va iniciar amb Cloc! (2010, reeditat el 2014) i amb Beavà (2014). 

Bover compta amb una sòlida trajectòria literària configurada per set llibres de poesia, tres de prosa i narrativa i un llarg nombre d’obres d’estudi, erudició, assaig i antologies relacionades amb la seva biografia acadèmica. Entre aquestes darreres destaquen les dedicades al poeta i pintor del Renaixement Pere Serafí, al poeta i artista nordcatalà Josep-Sebastià Pons i a la literatura algueresa amb els seus estudis sobre el poeta Rafael Caria. L’obra literària i assagística de Bover ateny una dimensió humanística i creativa d’alt nivell en la que els perfils de  l’escriptor i de l’acadèmic es fusionen en una visió integral de la literatura i les arts visuals. Una visió que s’enriqueix amb el rigor de la recerca i la decidida voluntat de creació literària amb una sensibilitat amatent a les arts visuals i a la música. Aquest retrat d’August Bover va creixent en intensitat, quantitat i qualitat amb una obra que se supera per l’originalitat i la coherència amb el seu ideari ètic i literari.

El fet que Bover hagués optat des de 2010 per l’oulipisme com a forma expressiva té la seva importància. L’oulipisme com a tendència poètica de fundació francesa prové de la paraula Oulipo, obrador de literatura poètica, i treballa amb la llengua a manera d’experimentació a partir del joc entre la fonètica i el significat. Redueix el significat a la seva essència i configura una sintaxi minimalista, de manera que activa no només els recursos lingüístics del poeta sinó també els recursos de comprensió de qui llegeix. És un exercici de creació i intel·ligència a partir dels recursos que una llengua ofereix i per aquest motiu no és gens estrany que compti amb qualificats seguidors en llengua catalana que, com August Bover, mantenen i acreixen la fidelitat i l’admiració vers la llengua pròpia.

Tornaveu  forma part d’aquesta experimentació fonamentada en l’expressivitat del llenguatge i en el joc fonètic. Bover els amplifica amb el joc dels significats i amb la reducció  a la seva essència, de manera que tant la lectura com l’audició del poema situen el públic receptor en una tessitura d’atenció més intensa i esforçada, amb resultats del tot gratificants. A més, Bover hi afegeix la marca de la seva pròpia dicció poètica amb una combinatòria equilibrada i compenetrada d’ironia i de tendresa que converteix els textos en lírica i proclames. Els poemes transiten per noms propis, topònims, lèxic i denominacions de tot el conjunt dels Països Catalans, que configuren la geografia i marc natural i vital de l’obra d’August Bover. Els emplaço a comprovar-ho i gaudir-ho  amb la lectura del llibre perquè no se’n penediran gens.

M’he referit abans a la dèria d’August Bover per la compenetració entre les lletres i les arts visuals i per aquest motiu va encomanar el relat gràfic a l’il·lustrador i expert en història de les joguines Pere Capellà i Simó. Amb la coberta obre el llibre i amb  il·lustracions a tota pàgina inicia cadascun dels quatre capítols del poemari amb un llenguatge tan simple com compenetrat amb els textos i el seu sentit. 

No puc cloure aquesta aproximació a Tornaveu sense mostrar un dels poemes amb que Bover ens ha obsequiat. No és un poema de circumstàncies sinó de militància en els àmbits que, més enllà de la poesia, molts de nosaltres compartim:

            Érem, som i serem…

            Pel que hem estat,

            pel que ara som

            i volem ser,

            allà on siguem

            o on ens estiguem,

            serem només

            si volem ser,

            i serà bo

            i estarà bé,

            si tots hi som

            i els que s’hi estan

            hi poden ser.

            Som i serem,

            no ens n’estarem!

Publicat a “El Marge Llarg”, L’Eco de Sitges, 31.I.2020

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s