LA SENTÈNCIA I UNS QUANTS TÒPICS

Des del passat divendres, tot i que tothom sabia que es donaria a conèixer el dilluns següent, que s’havia anat filtrant a través de determinats mitjans. Però tot i així, i tot i sabent què diria de fa temps, no va ser menys punyent. L’escenificació de dilluns també mostra grans evidències, com la del jutge Llarena enviant ipso facto el tercer requeriment d’extradició a Bèlgica a la cacera del president Puigdemont. És el que s’esperava: una venjança implacable mal disfressada d’un judici que des del primer dia s’ha mostrat com una gran farsa. Ha estat un judici orquestrat des del primer moment del conflicte amb la construcció d’un relat utilitzant el vocabulari de més alt voltatge al codi penal i, per consegüent, subjecte a la màxima penalització. El reportatge 1-0, cas obert emès per TV3 anit – avui és dimecres al matí i la redacció d’aquest setmanari tanca excepcionalment d’aquí a una estona – ho mostrava amb claredat palmària.

El descrèdit del poder judicial de l’estat ha quedat més en evidència que mai  no només a ulls dels catalans i dels espanyols que creuen en la democràcia, en la independència de la Justícia i en la separació de poders. Diverses veus dels medis polític, jurídic, social i dels mitjans de comunicació  dels països estrangers de dins i fora de la Unió Europea no fan més que emetre les seves fundades opinions coincidint amb la qualificació de farsa judicial, la desproporció i el despropòsit de la sentència i en la manca de sentit polític del govern  espanyol. El periodista Till Bartens, des del setmanari alemany Stern ho ha brodat amb una frase lapidària: “ Es gibt ein Möbelstück, das in Spanien unbekannt zu sein scheint: den Verhandlungstisch. Denn wer sich an ihn setzt, hat schon verloren, so die Auffassung vieler Politiker in Madrid”, que en català diu que “Hi ha un moble desconegut a Espanya: la taula de negociació. Perquè qui s’hi asseu ja ha perdut, diuen molts polítics de Madrid”.

La prepotència i l’enrocament  que va mostrar el president del govern  espanyol en funcions Pedro Sánchez en les seves primeres declaracions de la sentència ho confirma, tal com palesa una realitat atàvica: la visió colonial del concepte d’estat i de l’exercici del poder des dels estaments estatals. Moltes persones es pregunten a hores d’ara si la convocatòria electoral del proper 10-N i les repetides negatives al pacte amb el partit de Pablo Iglesias no es deuen a les ganes de tenir mans lliures a l’hora de la sentència. Colonialisme, prepotència, repressió, farsa, ignomínia són alguns dels tòpics relatius a aquest judici i les seves conseqüències que s’aniran repetint fins a l’avorriment.

“Diàleg” n’és una altra. Ha estat el mantra d’unionistes que s’ha utilitzat a manera de comodí per desvirtuar, disfressar, deturar, decodificar, devaluar, desintensificar i desautoritzar la voluntat de més de dos milions de votants i de posicionament resoltament oberts a favor de la independència del país. Encara dilluns al migdia, quan tot el diàleg que s’ha ofert des del govern estatal ha estat el del falsejament del relat, el del judici farsa i el de cent anys d’empresonament sense, tal com s’han afanyat a declarar, hi hagi el més petit besllum de reducció o de fer més suportable aquesta injusta condemna, alguns polítics i opinadors clamaven per un diàleg que des del primer dia ha tingut com a tota resposta un no com una catedral. Per més que es clami des d’aquí, a l’altra banda el ressò és buid com el d’una campana: és el no a tot.

Dues codes per anar acabant. Una: mentre enllesteixo aquest article vaig mirant les piulades del tuíter i en veig una il·lustrant la llarga marxa per la llibertat: “I caminem per voler ser, i volem ser per caminar” – hi poden posar la música de Lluís Llach, si volen. Dues, per partida doble: “La no violència és la força més gran a disposició de la humanitat”, que deia Gandhi; “Tot el suport a les mobilitzacions i a les marxes massives i pacífiques. Cap violència ens representa”, han escrit i piulat els nostres #presospolítics.

Publicat a “El Marge Llarg”, El Eco de Sitges, 17.X.2019

One thought on “LA SENTÈNCIA I UNS QUANTS TÒPICS

  1. Molt encertat, estimada Vinyet Carles

    Sent from Mail for Windows 10

    ________________________________ De: Quadern de Terramar Enviat el: Saturday, October 19, 2019 2:39:46 AM Per a: Carles Duarte i Montserrat Tema: [Entrada nova] LA SENTÈNCIA I UNS QUANTS TÒPICS

    Vinyet Panyella posted: ” Des del passat divendres, tot i que tothom sabia que es donaria a conèixer el dilluns següent, que s’havia anat filtrant a través de determinats mitjans. Però tot i així, i tot i sabent què diria de fa temps, no va ser menys punyent. L’escenificació de d”

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s