LA BATALLA DE BARCELONA

Anava a escriure sobre piulades, enquestes i empats perquè l’actualitat n’és prolixa. Tothom sap que les xarxes socials són de doble i triple fil, i esdevenen tant una taverna d’amics com una onada expansiva que crea i augmentat tota mena de virtualitats i personalitats. De vegades podem arribar a creure’ns que el que el nostre cercle opina és veritat incontestable i no és més que un relatiu tant per cent d’opinió. Les eleccions generals ho van corroborar i les darreres municipals, també. 

Com les enquestes. Vaig respondre les que em preguntaven sobre els possibles resultats de Sitges i les vaig contrastar amb les d’amics, coneguts i saludats; les impressions que en treia no concordaven amb les que el nostre setmanari publicava, i és que cada vegada és més difícil refiar de les enquestes. Perquè finalment la resposta la tenen les urnes, i el que semblava una aclaparadora victòria ha acabat en un empat de quatre a quatre. Em refereixo a resultats en regidories i no en vots.

Aquests comentaris queden desplaçats, hores d’ara, per la gran batalla de Barcelona. Fins ara considerava que la gran batalla de Barcelona s’havia lliurat el setembre de 1714 però em sembla que la que en aquests dies s’està esdevenint té unes proporcions no sé si similars però sí de considerable dimensió en una societat democràtica.

Diumenge a la nit el triomf indiscutible de la llista d’ERC encapçalada per Ernest Maragall semblava que li assegurava l’alcaldia. Però poques hores més tard, les declaracions d’Iceta preconitzant que s’havia d’aconseguir de totes maneres que l’independentisme no governi la ciutat capgiren, enterboleixen i compliquen la situació, a la que s’hi uneix l’oferta incondicional de Valls. L’endèmica dialèctica de la dreta i l’esquerra semblava haver estat capgirada per l’independentisme. Però després arriba l’hora de les sumes i si els que volen sumar en contra sumen hi pot haver canvis substancials, i no només per Barcelona. A hores d’ara Maragall avança per un acord amb els Comuns. Un acord preferent, diu. ¿Vol dir que descarta sumar amb Junts X Cat? La notícia també diu també que Maragall s’ha emplaçat per negociar amb tots dos per separat. Artadi declara que cal deixar enrere els tacticismes partidistes. En definitiva, el que passi a Barcelona repercutirà a Catalunya, i no em refereixo a una possible repercussió en pactes electorals sinó a una qüestió de més profunditat com és la deriva de la capital del país. 

De tot plegat, ara per ara, i a nivell de context general, dues conclusions. Una, que els valedors de les llistes separades s’han cobert de glòria una vegada més, perquè la unitat suma i reforça i els resultats de Barcelona haurien estat més espectaculars. Però el tacticisme es va imposar una vegada més per anar  de victòria en victòria…fins a un final que a hores d’ara encara no està clar. Del tacticisme se’n deriva una altra conseqüència. S’han justificat les llistes separades en favor, deien, de la unitat d’estratègia i d’acció. Aquest principi ha estat obviat en àmbits tan importants com el Parlament de Catalunya fins avui mateix – s’han declarat nuls els vots en favor de la votació simbòlica a Carme Forcadell per cobrir un lloc de la Mesa perquè portaven escrits a favor seu. Si estem en una situació absolutament anormal, ¿ cal declarar nul·la una expressió de voluntat política a favor d’una persona injustament i preventivament empresonada per haver defensat el mandat popular? Una vegada mes, el President del Parlament no ha estat a l’alçada de les circumstàncies, i ja en van unes quantes. Si no pacta l’estratègia no hi haurà ni unitat ni acció que valguin. 

La segona conclusió, tornant a la batalla de Barcelona, és la importància de l’assoliment de l’Alcaldia. Tot resta enlaire, doncs. Però l’oferiment de Valls, les declaracions de Raimundo Viejo,  les de Miquel Iceta, les de Franco Rabell i el tutti quanti de veus de l’unitarisme i del 155 palesen el que ja sabíem: que en aquestes eleccions ens hi jugàvem molt més que unes eleccions locals. 

Publicat a “El Marge Llarg”, L’Eco de Sitges (31.V.2019)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s